El tapís de la Creació

Portada del llibre de M. Castiñeiras El tapís de la creació (versió cat.)CASTIÑEIRAS, Manuel
El tapís de la Creació / El tapiz de la Creación
Capítol Catedral de Girona
Girona, 2011.
113 p.
ISBN 9788493006303
14,56 €

Ressenyes de Rebecca Swanson i Gerardo Boto.Portada del llibre de M. Castiñeiras El tapíz de la creación (versió cast.)

Rebecca Swanson

El Brodat de la Creació és una obra que té la capacitat d’obrir les portes a una multitud d’interrogants quan es planteja qualsevol estudi del qual en sigui protagonista, degut principalment a la complexitat del seu programa iconogràfic i a qüestions com la seva funcionalitat o promoció, que són encara un misteri.

La publicació de Manuel Castiñeiras desenvolupa en quatre capítols alguns dels conceptes i anàlisis plantejats en les seves anteriors publicacions. Inicia l’obra amb la interessant informació que aporta un informe encarregat pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), en el qual s’estudia la tècnica de la peça. En base a aquest estudi l’autor estableix la teoria que el brodat no era un teixit per a ésser penjat, sinó que funcionaria com una catifa per el cor de la catedral en determinades festivitats. El segon capítol és dedicat a l’acurat estudi dels tres grans cicles iconogràfics que conté -la Creació, el Menologi i la Invenció de la Vera Creu-, sempre sobre la base dels treballs que hi havia dedicat Pere de Palol. Com a colofó de l’obra, els dos últims capítols postulen tot un seguit de novetats en referència a la promoció i la possible funcionalitat de l’obra: determina que la peça va ser elaborada amb motiu del concili presidit l’any 1097 a Girona amb la finalitat de resoldre els conflictes interns de l’església catalana i de reafirmar el poder del comte Ramon Berenguer III. Així mateix, atribueix la promoció a la comtessa Mafalda d’Apúlia (1060-1112) qui, segons M. Castiñeiras, va supervisar la realització de l’obra, teixida per les monges del convent benedictí de Sant Daniel de Girona.

El lector del llibre podrà endinsar-se en la complexitat d’una de les grans obres d’art del romànic català, i adonar-se que no és, ni de lluny, una peça amb tots els dubtes aclarits: encara queda molt per fer. En relació, per exemple, a la funcionalitat atorgada al Brodat de la Creació com a catifa en base a raonaments tècnics, potser caldria tenir present algunes altres fonts documentals per tal de diversificar la informació proporcionada. Tanmateix, alguns aspectes de l’anàlisis dels cicles d’imatges encara no han estat resolts, i podrien traçar algunes aportacions dirigides una lectura iconogràfica vinculada a l’exegesi i la litúrgia. Encara que les hipòtesis plantejades sobre l’autoria resulten suggestives, seria interessant disposar de dades que avalessin aquests plantejaments, perquè potser l’hipotètic vincle amb el concili de 1097 no és tant clar.

En definitiva el llibre de Manuel Castiñeiras se’ns presenta com una nova via de debat apassionant en referència al Brodat de la Creació que, sense deixar de ser un enigma del nostre romànic, no admet dubtes sobre la seva qualitat obra d’art singularment excepcional.



Gerardo Boto Varela

L’aparició d’aquest volum dedicat monogràficament al denominat Tapís de la Creació de la seu de Girona suposa la culminació dels estudis desenvolupats per Manuel Castiñeiras (UAB) entorn d’aquesta grandiosa obra del romànic català. La seva accessibilitat, el seu impecable tractament editorial, la multiplicitat de reproduccions, algunes d’enorme detall, el discurs rigorós i accessible del seu autor i la traducció del seu contingut a diversos idiomes pronostica una reeixida recepció d’aquest treball. A la llum d’aquestes circumstàncies, sembla evident que aquest encantador llibret es convertirà en una peça de referència al món acadèmic i en el de la divulgació científica. Sens dubte, prendrà el testimoni de les múltiples anàlisis de Palol, de la monografia de Yarza o dels estudis específics de McGaha i de Barral.

Què és aquest objecte, aquesta manufactura tèxtil? El punt de partida de l’historiador de l’art radica en la identificació factual i positivista de la naturalesa material, del valor antropològic i, per aquesta via, del context històric del qual va emergir. Castiñeiras comença per la pregunta originària, radical. No obstant això, des de l’inici avança les conclusions: aquest teixit cerimonial es va executar per abrigallar i proclamar les festivitats dedicades a la Santa Creu, la convocatòria d’un sínode general de l’església catalana a finals del s. XI i, en última instància, la preeminència del poder eclesiàstic respecte al polític, tant en la pau com en la croada.

Tota factura s’entén en el si d’una cultura. El coneixement de l’execució, proporcionat per Masdeu i Morata, permet asseverar ja de manera indubtable les dimensions originals de l’obra i, per tant, les parts amputades. Castiñeiras encaixa el trencaclosques i dibuixa, virtualment i amb erudició, el que va mostrar i va proclamar aquest monumental expositor visual. En tota anàlisi perspicaç, l’afany per esbrinar a les manufactures fetes el gest de l’operari –és a dir, reconèixer l’acció en la matèria conformada- s’enfila amb l’objectiu de revelar el pensament dels qui van dictar les idees, les formes i les premisses predicatives.

El brodat, que continuarem anomenant tapís per tradició i convenció, és una peça de prestigi, manifest eloqüent d’unes elits polítiques i eclesiàstiques. Els éssers humans que el van pensar, encarregar i pagar -de forma reveladora Castiñeiras proposa que els promotors foren Mafalda d’Apuglia, mare de l’infant Ramon Berenguer III, i el bisbe Bernat Umbert- van reclamar que la seva identitat i les seves inquietuds s’hi projectessin. Sempre ha estat així. Creences cosmogòniques, valors institucionals i aspiracions individuals s’exhibiren codificats sobre la trama, mercès a l’apropiació d’un bagatge visual prestigiós i consolidat, extret del repertori enciclopèdic i iconogràfic de l’hereditat romana transmesa pels carolingis. El Tapís de Girona interpreta el temps i la història amb les formes iconogràfiques acumulades a Ripoll. Tan important com precisar el jaciment figuratiu és comprendre els procediments i criteris estimats en la selecció del fons visual disponible. El relat de Castiñeiras aconsegueix palesar no només amb quin repertori comptava l’autor intel·lectual del gegantí teixit, sinó què va triar i com van destriar motius i tituli. Queda demostrat que la nodrida biblioteca de Ripoll va ser el dipòsit d’aprovisionament intel·lectual i iconogràfic emprat pel creador del cicle figuratiu,

El personatge anònim és discriminat dels autors institucionals i de les autores materials. El Tapís fou obra de teixidores, segons l’investigador. L’acotació del gènere, encara que no compartida per tota la historiografia, resulta significativa en una història de l’art massivament masculina. Seguint el model de Maria i l’exemple d’algunes nobles, Castiñeiras sosté que el Tapís hauria estat confeccionat per monges virtuoses de Sant Daniel de Girona. Ariadna, Penélope i Maria lliguen l’ofici de teixir a la feminitat: al segle XI, serien benedictines les que varen posar a l’agulla els fils d’ordit de llana sota la pauta i els dictats d’un canonge, home versat en mites i calendaris.

Contextualitzar tota obra implica entendre causes, motors, disposició, exposició i recepció que hi intervingueren. És segur que el Tapís es va ostentar com una gala principal en alguns fastos litúrgics pasquals i, d’acord amb Castiñeiras, a les festes dedicades a la Santa Creu. Els historiadors aspirem a determinar la funcionalitat de les obres perquè suposem que els usos cerimonials activaven la transmissió de conceptes i dogmes davant les audiències, pretesament habilitades per interpretar i descodificar imatges. Aquestes consideracions i responsabilitats serien ben diferents si el Tapís es disposava -com s’havia dit- penjat des de la tribuna del Sepulcre, a sobre de l’altar com un cel pintat o si, d’acord amb la nova proposta de Castiñeiras, es desplegava a terra com un revestiment cromàtic i provisional.

L’estudi recentment publicat aspira a restituir la morfologia, la procedència, el repertori iconogràfic i la autoria. El punt de partida arqueològic desemboca en aquest llibre en un esforç per comprendre els discursos, l’utillatge cultural i figuratiu dels autors, les lectures proposades i els termes d’accés físic a l’obra. Però si el Tapís es desplegava horitzontalment, com una catifa, l’escaient lectura de textos i figures només podia ser consumada per aquells que eren molt a la vora seu. És versemblant creure que el teixit era trepitjat? Cap dels exemples invocats com a anàlegs presenten el rostre de Déu. Sant Bernat denunciava que els fidels caminessin sobre mosaics amb rostres d’àngels. Què opinarien els canonges i el bisbe gironins de finals del s. XI sobre la possibilitat de petjar el Creador i les seves obres, els dies i la pietosa inventio de la Creu de Crist?

Lucreci dedicà el gruix del De rerum natura a l’elogi d’Epicur. El poeta llatí considerava que va ser el filòsof pretèrit qui va desfermar el llast que arrossegava els homes: la Fe. Per vèncer-lo va a haver de portar el seu esperit als llindars de foc que envolten aquest món. Només en la presumpció d’aquest extrem cosmològic Epicur coincidiria amb els mestres de còmput i astronomia de Ripoll i amb el concepteur del Tapís. El filòsof es va convèncer que tan sols el coneixement de les lleis que donen sentit i límits a la realitat permetia interpretar veritablement l’univers. Els clergues medievals sostingueren un argument fundacional invers: és la Fe en Déu i en la seva Creació el que impel·leix a concebre el món i a executar el Tapís. Aquesta solemne expressió tèxtil del convenciment que la teologia justifica la natura induïa els espectadors de fa nou-cents anys a advertir en el lli i la llana una evidència: Déu mou el firmament, com mou els pensament dels homes exegetes i els fils de les dones d’acció.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s