Fortuny gravador

Fortuny gravadorFortuny gravador
Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona,

A partir de gener de 2012

Comentari de l’exposició per Vicenç Furió.

Ho direm una vegada més. Els gravats de Fortuny van ser les primeres obres d’un artista català que van entrar a les carpetes dels grans col·leccionistes internacionals i als gabinets d’estampes de més renom. La majoria dels seus gravats són, tècnicament, extraordinaris. Com aiguafortista, el seu nivell s’apropa a Rembrandt, i, en l’àmbit hispànic, és equiparable als millors gravadors que el van precedir, Ribera i Goya, malgrat que l’autor dels Caprichos li tregui avantatge en termes de potència inventiva i temàtica, universalitat i ressò posterior.

Fortuny gravador, la mostra que es presenta al MNAC, porta un subtítol que pot induir a confusió, ja que s’indica que es tracta d’una “selecció de 50 dels millors gravats de l’artista”. El catàleg de Fortuny com aiguafortista és només de 36 obres. L’aparent contradicció es resol quan sabem que a l’exposició es presenten diverses proves d’estat d’un mateix gravat. I aquest és, precisament, el principal interès de la mostra. Podem sumar-hi el fet que aquestes proves són molt rares de veure (de fet, la majoria provenen de l’adquisició de la col·lecció Madrazo el 1966), i també que algunes d’aquestes estampes formen part del procés de realització dels millors gravats de l’artista.

Fortuny gravadorEls primers estats d’un gravat –els estats són les diferents variants de la imatge estampada sobre el paper a partir de la mateixa planxa en diferents moments de la seva execució- són molt més rars que l’estat definitiu, a partir del qual normalment es fan els tiratges o edicions. Tant en el món del comerç d’estampes com en les exposicions o publicacions que reprodueixen obra gràfica, és més usual trobar-nos amb imatges d’una l’obra en l’estat que l’artista va considerar definitiu, que no pas en les proves prèvies en les quals la planxa encara estava a mig fer.

Saber valorar la major o menor importància d’aquestes diferències entre els estats és important. De vegades aquestes diferències són mínimes, una ratlla més a la dreta, dues línies menys a l’esquerra. Els diferents estats que es coneixen dels gravats de Adriaen Van Ostade, per exemple, són en la seva majoria distincions minúscules, per la qual cosa és un fet poc rellevant en termes estètics i de valor artístic de l’obra (no així en termes de mercat i cotitzacions, on la raresa sempre té una notable incidència en el preu). Però des d’una perspectiva d’historiador de l’art interessat pel mètode de treball de l’artista, el tema dels estats adquireix rellevància quan això implica alguna cosa més que unes poques línies. En altres paraules, els diferents estats d’un gravat tenen importància quan mostren variants significatives, com passa, per exemple, amb els primers estats de les presons de Piranesi comparats amb els últims, o bé com passa amb alguns dels exemples que podem veure en l’exposició que comentem.

No tots els aiguaforts de Fortuny tenen la mateixa qualitat, però pocs desacords trobarem entre els entesos i afeccionats si diem que Àrab vetllant el cadàver del seu amic, La ronda nocturna i l’Anacoreta, es compten entre els millors que va fer. Son tres estampes excepcionals, dignes de formar part d’una antologia d’obres mestres de la història del gravat que combina l’aiguafort amb l’aiguatinta. Veient els primers estats d’aquestes obres i comparant-los amb els últims, ens adonem, per exemple, que el magnífic gerro a l’aiguatinta que coneixem en la versió definitiva del commovedor àrab que vetlla al seu amic, no hi era en les primeres etapes del treball; veiem, també, el progressiu enfosquiment d’aquest fascinant gravat nocturn que és La serenata (a l’exposició hi ha cinc estats diferents, un conjunt realment magnífic); o bé podem comprovar que la figura de l’anacoreta, en el gravat que es coneix amb aquest nom, no apareix en la primera fase de treball sobre la planxa d’aquest paisatge impressionant. Aquest estats són importants perquè ens apropen al mètode de treball de Fortuny, a les primeres fases d’execució de les planxes, abans que es convertissin en les matrius que produïren la imatge que l’artista considerà definitiva.

Celebrem, doncs, aquesta mostra, així com també el projecte en la qual s’inscriu, que és la digitalització de tota l’obra gràfica de Fortuny. Els resultats d’aquesta feina, duta a terme per l’equip del Gabinet de Dibuixos i Gravats  del MNAC sota la direcció de Francesc M. Quilez, ja es poden consultar online, un fet que sens dubte facilitarà l’accés als estudiosos a aquest important fons patrimonial. És també una bona idea que el museu tingui una sala permanent dedicada a l’obra gràfica.  Una sala, però, que té una il·luminació deficient, especialment a la paret de més alçada i a la del fons, i que no afavoreix l’apreciació individual dels gravats exposats, plens de detalls i matisos que s’han de poder veure bé. Un aspecte, crec, que s’hauria de millorar.

Vicenç Furió


Informació pràctica:

Museu Nacional d’Art de Catalunya. Palau Nacional, Parc de Montjuic. 08038, Barcelona.

Tel. 93 622 03 76; Fax: 93 622 03 83; Web notícia 50 dels millors gravats de Marià Fortuny; Web MNAC.

Obert de dimarts a dissabte de 10 a 19 h; diumenges i festius de 10 a 14.30 h.

Entrada general: 10€ (vàlida per a dos dies durant un mes a partir de la data de compra: colecció permanent). Veure descomptes i abonaments a la web del MNAC.

Imatge: Fragment d’Anacoreta. c.1869, Marià Fortuny. ©MNAC, Museu Nacional d’Art de Catalunya. Fotografia Calveras/Mèrida/Sagristà. Obtinguda de la invitació del MNAC.

Anuncis

Un pensament sobre “Fortuny gravador

  1. Ja era hora que el MNAC tregués profit d’alguna manera del riquíssim conjunt d’estampes i proves d’estat del gran Marià Fortuny: un dels artistes més cotitzats del segle XIX. Una visita que ha de ser obligada a tots els amants de les arts gràfiques. En temps de crisi, quan potser no es poden adquirir grans obres, els museus han de saber aprofitar i donar joc dels seus fons i divulgar-ho al públic, cosa que ha fet amb encert el MNAC. Esperem que de mica en mica es vagin fent més populars i accessibles coses que només remblen reservades als especialistes!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s