Masies de Barcelona

Masies de Barcelona_2DIVERSOS AUTORS

Masies de Barcelona
Barcelona, Angle Editorial i Ajuntament de Barcelona, 2009
349 p.
ISBN 9788492758319
39 €

Ressenya de Maria Garganté

El curs passat vaig tenir la fortuna de dirigir un treball de final de màster –el que més o menys abans en deien “tesina”- sobre les masies de Cerdanyola. El va fer l’Albert Sola, arquitecte cerdanyolenc de ploma àgil i sensibilitat contrastada, que a part de fer una feina notable de catalogació i estudi tipològic de les masies del seu terme, plantejava la necessitat de preservar i alhora fer visible un tipus d’arquitectura tradicional que, segons les seves mateixes paraules, “constitueix tota una lliçó de com fer les coses de manera racional i efectiva”. El seu treball també venia a contradir la creença comuna de què les masies són patrimoni exclusiu de certes àrees geogràfiques més vinculades amb la “Catalunya vella” vinculada secularment al món rural i al pairalisme.

És per això que l’edició d’un llibre sobre les masies barcelonines s’ha de celebrar com una oportunitat de visibilitzar no tan sols unes construccions sinó també un paisatge de signe rural, que havia persistit tot just fins fa menys d’un segle. Masies de Barcelona és una coedició de l’Ajuntament de Barcelona i Angle Editorial, a partir de la iniciativa de la Fundació “Mas i Terra”, en un moment que podríem considerar de recuperació dels valors de l’estudi de la masia catalana. Ho posen de manifest les edicions recents que s’han fet sobre l’obra de Josep Danès com a arquitecte i gran estudiós de la masia o l’exposició que va tenir lloc l’any passat al Museu d’Història de Catalunya amb el nom La descoberta del món rural. L’Estudi de la Masia Catalana, organitzada per l’Obra Social d’Unnim i l’Obra Social “Sa Nostra”, Caixa de Balears, amb la col·laboració del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i de la Diputació de Barcelona.

L’exposició es basava en l’”Estudi de la masia catalana”, projecte impulsat per Rafael Patxot amb la voluntat d’inventariar de totes les formes possibles (gràfica, oral) les característiques essencials del camp català, amb les seves formes de vida, paisatges i construccions. Es tractava d’un treball gairebé enciclopèdic, que pretenia donar notícia d’un món (vinculat estretament a unes nocions determinades de la catalanitat) que s’estava extingint. El Centre Excursionista de Catalunya fou l’encarregat de dur a terme el projecte, aprofitant l’efervescència de l’excursionisme científic i amb la creació d’una comissió directora de la que en formaven part els arquitectes Josep Danès i Torras i Lluís Bonet i Garí i l’etnòleg Josep Mª Batista i Roca. El projecte va estroncar-se amb l’adveniment de la Guerra Civil, però ens va llegar milers de documents i fotografies que avui són consultables mitjançant el portal web de la “Memòria digital de Catalunya”. I efectivament, aquestes fotografies de poc menys d’un segle ens descobreixen no tan sols les masies de les garrotxines valls del Bac, de Bas o de Bianya o les insignes masies osonenques del Cavaller del Vidrà o del Masferrer, a Sant Sadurní d’Osomort, sinó també tot un ventall de masies barcelonines i del que avui en diem “àrea metropolitana” que ens porten inexorablement cap a la reflexió sobre el que ha succeït amb aquest paisatge.

Deu ser per això, per la importància del context geogràfic, que el llibre comença amb un estudi de Joan Tort i Valerià Paül sobre el paisatge del Pla de Barcelona, profundament humanitzat des de temps immemorials i de la seva evolució agrària fins a l’impacte de la industrialització. Eduard Riu-Barrera segueix amb una història més “arquitectònica” de les cases de pagès barcelonines, que es completa amb les consideracions més tècniques dels Valors arquitectònics de la masia, a càrrec de Ramon Ripoll.

A partir d’aquí el llibre ja s’estructura com un catàleg per barris o zones, amb una introducció general a les característiques l’àrea en qüestió en relació a les masies, la seva conservació o desaparició, seguida de les corresponents entrades històrico-descriptives de cada una de les masies conservades, especificant-ne la funció actual. Cada apartat es clou amb un mapa de localització de les masies ressenyades dins del barri.

L’estudi no va més enllà d’aquesta voluntat de “catalogar”, a priori, per bé que hi ha una labor importantíssima de provar de ressenyar els edificis desapareguts, com la malaurada Torre Melina, a les Corts, la qual víctima de l’especulació va desaparèixer en pro de les obres de l’Hotel Juan Carlos I i avui només se la recorda pel jardí que manté el seu nom. De fet, sí que és cert que, massa sovint, de les antigues masies només en resta el record sota la forma d’un nom que ara duu una urbanització o fins i tot un barri o carrer (sense anar més lluny, a la veïna Badalona fou el mas de Can Ruti el que donà origen al nom popular amb el qual tothom coneix l’hospital Germans Trias i Pujol). De la mateixa manera, quan s’organitzava la “feria de abril” als terrenys de Can Zam, a Santa Coloma de Gramenet, poc em pensava que el nom feia referència a un mas del segle XVI –i que en aquest cas encara està dempeus!

Perquè ni que el llibre faci referència exclusiva a les masies de la ciutat “cap i casal”, també tenim i cal reivindicar tota una geografia de masies “metropolitanes”, que evidencien un passat d’antuvi rural en poblacions com Cornellà, Badalona, Sant Adrià o les ciutats vallesanes, amb bells exemples de masos alguns dels quals romanen incògnits entre la ferotge urbanització dels darrers seixanta anys i d’altres que s’han perdut per sempre (com el temps que marcaven els seus característics rellotges de sol).

Masos com Can Fontanet o Can Donadéu, a Montcada i Reixach, Can Claris a Badalona, interessantíssimes masies fortificades com Can Borrell a Mollet del Vallès, amb finestrals gòtics i una gran torre quadrangular o masies més senyorials, amb façanes esgrafiades com Can Bou, al Prat de Llobregat (destruïda per l’hipermercat ”Carrefour”), on també trobem altres exemples com la també desapareguda Can Catxucà, del tipus basilical dins la classificació de la masia “clàssica” elaborada per Josep Danès i que es correspon amb exemples com la Torre Rodona o Can Planas -l’antiga “Masia” del Barça-, totes dues a Les Corts.

Masies que en alguns casos hem perdut per sempre –i de les quals hem de servar-ne almenys la memòria –ni que sigui fotogràfica i “digital”- i masies que en altres casos encara perduren, potser greument amenaçades i fins i tot ferides de mort. I d’aquestes també n’hem de reivindicar la memòria i encara més l’existència, si més no com a testimoni que ens ajudi a conformar una visió integral i històricament justa d’un patrimoni que va ser propi d’una Catalunya rural, que era majoritària fins fa poc més de cent anys i que no es circumscrivia només a la tradicional “muntanya catalana”, les comarques gironines o la “Catalunya central” i el Maresme. Una negació d’aquesta evidència només ens portaria a una visió esbiaixada i profundament “folkloritzada” de la nostra història, que no és tan sols la dels “grans edificis” sinó també la d’uns habitatges i unitats d’explotació que van condicionar la manera de viure molts catalans que durant segles havien viscut en l’avui hiperurbanitzada “àrea metropolitana”.

Maria Garganté

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s