Mengs y Azara

Museo del Prado_Mengs y Azara. El retrato de una amistadMengs y Azara. El retrato de una amistad
Museo Nacional del Prado, Madrid

3 de juliol – 27 d’octubre 2013

Comentari de l’exposició per Meritxell Verneda


Retrat de José Nicolás de Azara gravat per Joan Amills i Costa

Mengs y Azara. El retrato de una amistad és una de les ‘petites’ exposicions que amb rigor i entusiasme organitza el Museo del Prado en paral·lel a les exhibicions adreçades al gran públic. En cap cas és una mostra marginal, sinó la sorpresa que fa gaudir encara més de la visita al museu. Dins aquesta tipologia d’exposicions el 2012 es va celebrar la dedicada a Murillo y Justino de Neve, i com en aquesta ocasió de Mengs y Azara, l’amistat entre els dos personatges mostrava les obres que els relacionaven.

Un d’els objectes exposats és la medalla[1] que el senat romà va oferir a José Nicolás de Azara en agraïment al que es coneix com Armisticio de Bolonia de 1796, entre Azara i Napoleó Bonaparte a favor de Roma:

 “Al Excmo Sr. José Nicolás de Azara, Marques de Nibbiano, Embajador de España en Roma. Libro a esta ciudad y a los Estados pontificios de la primera invasión de los franceses mandados por Napoleón Bonaparte, logrando este armisticio que se firmó en Bolonia, en 23 de junio de 1796. El Papa Pio VI, el Colegio de Cardenales y el Senado romano acordaron se le hiciese esta medalla y le nombraron uno de los sesenta patricios de Roma, cuando de vuelta de su comisión, llegó a Roma, el pueblo agradecido le llevó en triunfo”.

Vincenzo Cocchi. Medalla commemorativa del Senat romà a José Nicolás de Azara, 1796

Fig. 1 A l’exposició és la peça nº 15 del catàleg: Vincenzo Cocchi. Medalla commemorativa del Senat romà a José Nicolás de Azara, 1796 (La fotografia reprodueix la medalla conservada al Museu Nacional d’Art de Catalunya GDC 81331) ;

Reproducció xilogràfica de la medalla que mostra l’anvers i revers

Fig. 2 reproducció xilogràfica de la medalla que mostra l’anvers i revers

La medalla gravada per l’italià Vincenzo Cocchi, especialista de gravat al buit[2], va afavorir la difusió de l’efigie d’Azara al mateix temps que esdevenir un model per a altres retrats del personatge. A banda, de l’estampa gravada per l’italià Domenico Cunego l’any 1781, que reprodueix la pintura d’Antón Rafael Mengs (1728-1779) ambdues exposades.

Un altre retrat de José Nicolás de Azara que s’exhibeix a la mostra és el gravat realitzat per Joan Amills i Costa (Ripoll ca. 1800-Barcelona 1854) (Fig. 5) del qual, el comissari de l’exposició el Dr. Stephan F. Schröder,  apunta que copiaria l’aquarel·la d’Azara que decora l’obra de Jean-François de Bourgoing (1748-1811) titulada Noticia historica sobre el Caballero Don Josef Nicolas de Azara, datada l’any 1806, aquarel·la signada per Bruno Gómez (Fig. 4). Personalment, com ja vaig apuntar en aquesta mateixa entrada, creia que el retrat d’Amills prenia com a model la medalla del Armisticio de Bolonia. Però, finalment, gràcies a les amables consideracions del Dr. Javier Jordán de Urríes sabem que el gravat d’Amills: “no copia la acuarela de Bruno Gómez, firmada en 1806 e incluida en el manuscrito  de la Fundación Lázaro Galdiano, sino que esa acuarela y el grabado de Amills son en realidad copias de un fisionotrazo de José Nicolás de Azara (fig. 3) realizado en una de sus dos embajadas en París (seguramente la primera), aunque el fisionotrazo muestra el perfil izquierdo y las copias el derecho”.

Fig. 3. Litografia obra del francés Gilles-Louis Chrétien, segons dibuix de Fournier: “Dess.  P. Fournier gr. P. Chretien  inv. Du Physionotrace rüe St.Honoré vis. à vis. l’oratoire nº 45 Paris”

Fig. 3. Litografia obra del francés Gilles-Louis Chrétien, segons dibuix de Fournier: “Dess. P. Fournier gr. P. Chretien inv. Du Physionotrace rüe St.Honoré vis. à vis. l’oratoire nº 45 Paris”. Imatge facilitada per Javier Jordán de Urríes

Fig. 4. Aquarel·la: José Nicolas de Azara per Bruno Gómez. A: Jean-François de Bourgoing, Noticia històrica sobre el Caballero Don Josef Nicolas de Azara, 1806. (Biblioteca de la Fundación Lázaro Galdiano)

Fig. 4. Aquare·la: José Nicolas de Azara per Bruno Gómez. A: Jean-François de Bourgoing, Noticia històrica sobre el Caballero Don Josef Nicolas de Azara, 1806. (Biblioteca de la Fundación Lázaro Galdiano). Imatge facilitada per Javier Jordán de Urríes.

L’estampa de talla dolça sobre acer, realitzada per Amills (Fig. 5) segons dibuix de Vicenç Rodes (1791-1858), presenta les variants del facsímil de la firma i la referència biogràfica:  “JOSÉ NICOLÁS DE AZARA: Nació en Barbuñales el 5 de diciembre de 1730 / Murió en París el 26 de Enero de 1804).

Fig. 3 Estampa  gravada per Joan Amills i Costa segons dibuix de Vicenç Rodes sobre làmina d’acer, 1847. Il•lustració frontispici del  llibre: José Nicolás de Azara, Revoluciones en Roma que causaron la destitución del Papa Pío VI… …), Madrid, Imprenta de Sanchiz, 1847

Fig. 5.  Estampa calcogràfica gravada per Joan Amills i Costa.  Il·lustració frontispici del llibre: José Nicolás de Azara, Revoluciones en Roma que causaron la destitución del Papa Pío VI…), Madrid, Imprenta de Sanchiz, 1847.

Joan Amills es va formar com a gravador a l’Escola gratuïta de dibuix i nobles arts de Llotja, entre 1814 i 1823, i va dedicar-se professionalment al gravat d’estampes per a la il·lustració de llibres. La seva extensa producció artística es centrava en produir gravats al·lusius als texts i va treballar per la majoria dels editors barcelonins de la primera meitat del segle XIX[4], com és el cas exposat; una publicació datada l’any 1840, publicada per Antonio Bergnes de las Casas i escrita per José Mor de Fuentes titulada: Elojio de D. Nicolas de Azara [5], obra adornada amb el frontispici retrat del personatge signat ‘Amills g.’ (Fig. 5).

Anys més tard les obres editades a Madrid pel nebot, Agustín de Azara, també s’il·lustren amb el gravat realitzat per Amills. L’explicació a aquest fet, la trobem en el nou ús de la làmina gravada per Amills. De manera que la planxa d’acer serví per a estampar les il·lustracions de les edicions madrilenyes.

Per altra banda, coneixem que la relació entre editors d’una i altre ciutat era fluida, i el reciclatge de les planxes per a adornar texts de temàtica afí era una pràctica molt més habitual del que podríem pensar, ja que d’aquesta forma s’abaratien els costs de la producció editorial.  De manera que les obres publicades pel nebot, set anys més tard que la Bergnes de las Casas, es van il·lustrar amb estampes d’un gravador barceloní del qual no tenim cap indici que es traslladés a Madrid a treballar.

Les publicacions de Madrid daten de finals dels anys quaranta i de la segona meitat de segle XIX, són publicacions escrites per D. Basilio Sebastian Castellanos de Losada, i entre elles també s’edità pòstumament l’obra del propi Azara:

– José Nicolás de Azara, Revoluciones en Roma que causaron la destitución del Papa Pío VI, como soberano temporal, y establecimiento de la República Romana, asió como la conquista de aquella parte de Italia por los franceses mandados por Napoleón; y relación de la política de España y de los sucesos de Francia posteriores a esos acontecimientos. MEMORIAS originales del célebre diplomático español, el Escmo. Sr. D. José Nicolás de Azara, primer marques de Nibbiano, gran Cruz de Carlos III, embajador de España en Roma durante 40 años y dos veces en Paris cerca de la República francesa  hasta 1804. Obra póstuma que publica su sobrino el Sr. D. Agustín de Azara, Marqués de Nibbiano…), Madrid, Imprenta de Sanchiz, 1847.

La resta d’obres:

– Basilio Sebastián Castellanos de Losada, Panteón Biográfico Moderno de los ilustres Azaras de Barbuñales en el antiguo reino de Aragón, hasta el actual marqués de Nibbiano, el Sr. D. Agustín de Azara y Perera, Madrid, 1848.

– Basilio Sebastián Castellanos de Losada, Historia civil y política del célebre diplomático y distinguido literato español el magnífico caballero D. José Nicolás de Azara, T. I-II, Madrid, Imprenta de d.     Baltasar González, 1849.

– Basilio Sebastián Castellanos de Losada, Biografía del célebre diplomático español, el Excmo. Sr. D. José Nicolás de Azara y Perera, Madrid Imprenta de D. Baltasar González, 1850. Publicada a Foro español, (recull de prensa).

– Basilio Sebastián Castellanos de Losada, Glorias del Caballero Azara en el s. XIX. Acta de la solemne  inauguración del Monumento erigido en Barbuñales de Aragón el 27 de noviembre de 1850…, T. I – II, Madrid, Imprenta de D. Baltasar González, 1852- 1854.

– Basilio Sebastián Castellanos de Losada, ÁLBUM de AZARA. Corona científica, Literaria, Artística y Política que consagran en honor a la buena  Memoria del Insigne Caballero aragonés Azara, Imprenta de Alejandro Fuentenebro, 1856.

El gravat d’Amills és un obra menor que respon a la funció d’il·lustració de les obres dedicades al diplomàtic José Nicolás de Azara. La fama del personatge ens ha portat a localitzar aquest mateix retrat en les diverses obres abans apuntades, i recentment dins la publicació de María Dolores Gimeno Puyol: José Nicolás de Azara. Epistolario (1784-1804), ed. Castalia, 2010. Obra que estudia les cartes que va escriure Azara a partir del seu nomenament com a ministre plenipotenciari d’Espanya davant la Santa Seu l’any 1784 fins a la seva mort, i en la que es descriu part de la vida d’aquest hàbil diplomàtic.

Meritxell Verneda


[1] Medalla conmemorativa del Senado romano a José Nicolás de Azara. Vincenzo Cocchi, Oro, 52 mm de diámetro, 1796, Colección particular.

[2] Reproduccions de la medalla les he localitzat en diferents metalls al Departament de Numismàtica del Museo Arqueológico Nacional (MAN 2000/99/71(bronze); MAN 2000/99/76 (plata); MAN 2000 /99/74 (or).

[3] Schröder, Stephan F. (2013) ‘Azara en sus retratos’. A: Mengs i Azara. El retrato de una amistad, p. 26

[4] Verneda Ribera, Meritxell. (2006) Joam Amills i Costa. Gravador de làmines fines. Universitat Autònoma de Barcelona (Tesina inèdita)

Verneda Ribera, Meritxell. (2012) L’art gràfic a Barcelona. El Llibre il·lustrat 1800-1843. Universitat Autònoma de Barcelona (Tesi doctoral inèdita)

[5] Schröder, Stephan F. (2013) ‘Azara en sus retratos’. A: Mengs i Azara. El retrato de una amistad, p. 27


  • Comissaris:
  • Stephan Schröder, Cap del Dept. d’Escultura clàssica i del renaixement, Museo Nacional del Prado i Gudrun Maurer, Conservadora del Dept. de Pintura espanyola del segle XVIII i Goya, Museo Nacional del Prado.
  • Pàgina web de l’exposició : Mengs y Azara. El retrato de una amistad

Vegeu l’article:


Informació pràctica:
Horari:
De dilluns a dissábte de 10 a 20h, diumenges i festius de 10 a 19h.

Preus:
Entrada única al Museo
General: 14 €
General + Guía (libro guía de la Colección): 23 €
Reducida: 7 €
Gratuita: 0 €

*Imatge: José Nicolás de Azara per Antón Rafael Mengs, 1774. Madrid, Museo Nacional del Prado.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s