L’escassa presència d’estampes de Dürer i de Rembrandt a les col·leccions públiques de Barcelona

Dürer. Sant Antoni.Vicenç Furió

Aquest comentari pretén assenyalar un fet curiós i segurament simptomàtic: la minsa representació de gravats de Dürer i de Rembrandt a les nostres col·leccions públiques. Si considerem les tres institucions més importants que tenim a Barcelona en relació amb la conservació de dibuixos i gravats antics ­-el Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC, la Biblioteca de Catalunya i la Biblioteca de la Universitat de Barcelona- en el seus catàlegs només trobem, pel que fa a estampes soltes, una sola entrada referida a un gravat de Rembrandt i tres entrades referides a Dürer. I no tots són gravats originals, alguns són facsímils.

Comencem per Rembrandt. L’obra que es conserva a la Biblioteca de Catalunya titulada Josep i la dona de Putifar, que correspon a un aiguafort que l’artista va realitzar el 1634, és gairebé amb tota seguretat un facsímil modern fet amb algun procediment fotomecànic. La va donar un particular a la Biblioteca l’any 1996. L’aspecte pla i el to grisós i sense força de les línies negres és molt típic de les reproduccions. La comparació de l’exemplar de la Biblioteca amb un aiguafort autèntic del mateix gravat apunta en la mateixa direcció. En qualsevol cas, es tracta de l’únic rastre d’obra gràfica de Rembrandt a les nostres col·leccions públiques.

Pels que fa als gravats de Dürer, també a la Biblioteca de Catalunya es conserva el retrat de Philip Melanchthon. És igualment una estampa problemàtica, malgrat que en aquest cas podria ser una impressió tardana, molt feble, on els contrastos gairebé han desaparegut. Un altre gravat de Dürer, el retrat d’Erasme de Rotterdam, està registrat a la secció de reserva de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Es tracta d’un facsímil en heliogravat, i així està catalogat. L’ampli fons de gravats que es conserva al MNAC encara no està totalment inventariat, però sí que ho estan les obres més importants. Al catàleg en línia de peces destacades del Museu només hi trobem un gravat de Dürer, el Sant Antoni llegint, de 1519. A aquesta estampa li hauríem de sumar un Sant Tomàs de 1514, que sabem que també es conserva al MNAC gràcies a la informació del catàleg de l’exposició L’època del genis, celebrada el 1988. El Sant Tomàs és un gravat que està bastant deteriorat, però el Sant Antoni, del qual no se’n sap la procedència, sí que es una estampa de categoria: un magnífic burí de Dürer, en bon estat de conservació i en una molt bona impressió antiga. El reproduïm aquí perquè és l’obra més rellevant de les que hem citat.

Dürer. Sant Antoni

Dürer. Sant Antoni llegint

I, en principi, res més. No és que les nostres institucions no conservin altres gravats antics importants. La Biblioteca de Catalunya, per exemple, custodia un exemplar, relligat d’antic, de la sèrie dels Caprichos de Goya amb proves d’estat anteriors a la primera edició de 1799 (va entrar a la Biblioteca el 1959 procedent del llegat de l’industrial i bibliòfil Santiago Espona), i el MNAC va adquirir el 1966 un important àlbum de gravats de Fortuny que provenien directament de la família de l’artista, i on hi ha proves úniques al món. Malgrat aquests exemples, però, el cert és que la tradició del col·leccionisme de gravat i d’adquisions en aquest camp no té aquí l’envergadura que ha tingut a Madrid, on la petjada de Goya és molt gran. Valentín Carderera i Eugenio Izquierdo van ser col·leccionistes molt destacats. Van reunir importants col·leccions d’estampes que van passar a formar part de l’Estat i que avui es conserven al Museu del Prado i a la Biblioteca Nacional. Amb aquests fons de gravats de Dürer, de Rembrandt i de Goya, no és estrany que encara avui aquestes institucions estiguin interessades en adquirir estampes d’aquests artistes, i així anar completant els seus importants fons. Fons que no són només d’artistes espanyols. La Biblioteca Nacional, per exemple, te més de 150 estampes de Dürer, i una quantitat semblant de Rembrandt.

Aquesta pobra presència de gravats de Dürer i de Rembrandt -en realitat nul·la en el cas de Rembrandt, si acceptem que l’obra de la Biblioteca de Catalunya és un fotogravat-  és, doncs, un fet simptomàtic. Per un costat, la qüestió afecta als nostres col·leccionistes; per l’altre, als pressupostos i a la política d’adquisicions de les nostres institucions. Tot plegat es relaciona amb una realitat prèvia, que és el poc interès que en general hi ha hagut a Catalunya per l’art del gravat, la qual cosa és una lamentació constant que es remunta, com a mínim, a finals del segle XIX. El col·leccionista Jaume Andreu ja es queixava d’això en un article publicat a  La Vanguardia, l’any 1894, a propòsit d’una exposició sobre el llibre, l’impremta i el gravat a Catalunya celebrada a l’Ateneu Barcelonès. És cert que hi va haver iniciatives molt lloables, com ara la mostra titulada Exposición de grabados de autores españoles, organitzada el 1880 per l’Asociación Artístico-Arqueológica de Barcelona, on aficionats i col·leccionistes van cedir gravats per exposar. Els qui van col·laborar amb més obres, i així se’ls va reconèixer, van ser Gerónimo Faraudo i l’esmentat Jaume Andreu. Un altre gran col·leccionista que no consta que cedís obres per aquella exposició però que cal citar, és Raimon Casellas.

Podem entendre millor el que aquí ens preguntem si ens fem una idea de què van tenir aquests col·leccionistes, a partir del que sabem per antigues publicacions i pels gravats que avui es conserven al MNAC. Casellas va col·leccionar dibuixos i gravats. La Junta de Museus va adquirir el 1911 a la seva vídua 4.166 dibuixos i 320 gravats. Sens dubte el més important és el grup dels dibuixos. Els gravats són, bàsicament, estampes del segle XVIII poc importants. Jaume Andreu va reunir una àmplia col·lecció de gravats, que ingressaren als museus d’art de Barcelona l’any 1901, però eren bàsicament estampes catalanes i espanyoles. El metge Faraudo és probablement el col·leccionista que més obres d’autors estrangers va adquirir. Malgrat tot, en la publicació-homenatge que l’Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa li dedicà  l’any 1887 (Album de grabados escogidos. Colección de D. Gerónimo Faraudo), i on es va reproduir una selecció del seus millors gravats, no en surt cap de Rembrandt (novament crida l’atenció aquesta absència d’obres del mestre holandès), i només n’hi ha quatre de Dürer (tres si tenim en compte que un n’era una còpia). De tots se n’ha perdut la pista, a menys que el Sant Tomàs que tenia sigui el que avui es conserva al MNAC, cosa improbable perquè no dur al dors el segell de la Diputació de Barcelona, que va ser la primera institució que acollí els gravats de la col·lecció Faraudo abans d’ingressar als Museus Municipals.  En definitiva, a excepció de Faraudo, no sembla que els nostres col·leccionistes d’obra gràfica de finals de segle XIX i principis del XX estiguessin molt interessats pel gravat europeu, o bé, simplement, no van poder adquirir obres dels grans mestres.

Si considerem la situació des de l’òptica de les nostres institucions i de les seves adquisicions, és evident que el Museu Nacional d’Art de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya, per lògica coherència amb les seves sigles, han tingut i han de tenir com a prioritat l’art català. Només en comptades ocasions en què els pressupostos i la oportunitat ho han permès, s’han adquirit gravats importants d’autors no catalans, com ara una sèrie de les Carceri de Piranesi que el 1990 va adquirir la Biblioteca de Catalunya. Tot sembla indicar, però, que l’obra gràfica d’aquests grans artistes dels segles XVI i XVII com són Dürer i Rembrandt no va passar mai suficientment a prop del radi d’acció dels nostres col·leccionistes vuitcentistes, ni tampoc, en èpoques més recents, de les nostres institucions públiques. Sigui como sigui, seria desitjable que algun dia aquest feble interès que hi ha a Catalunya per l’art del gravat augmentés, i que aquest interès també s’estengués fins arribar al grans mestres del gravat europeu.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s