La remodelació de la col·lecció d’art modern del MNAC

Vicenç Furió

Són moltes les novetats que hi ha en la remodelació de l’àmbit de l’art modern del MNAC. Hi destaquen la gran quantitat d’obres que eren als magatzems i que ara es poden veure, així com la nova presentació de les obres a les sales. Vagi per endavant la meva opinió: com han dit alguns titulars de diari, crec que l’art modern brilla més que mai al MNAC, que la renovació suposa un corrent d’aire fresc, i que els beneficis del canvi són molt superiors a les pèrdues. Ara bé, al costat de tantes novetats i encerts, també hi veig algunes descompensacions i aspectes millorables. Ho resumeixo en vuit punts.

  1. La nova il·luminació està molt bé (ja era hora!). Costa d’entendre com encara hi ha tants museus amb una il·luminació esmorteïda i que fa pena. La il·luminació de les obres és un aspecte crucial per poder apreciar-les bé!
  2. Per fi deixen de ser blanques totes les parets. A la primera sala ja em va cridar l’atenció el color tan ben triat de la paret, i els colors van canviant a les diferents sales, encara que en alguns àmbits la relació del to de fons amb les obres pugui ser discutible.
  3. La manera com estan penjades les obres, a vegades agrupant-ne moltes en poc espai i a diferent nivell, és una presentació més variada que l’anterior, i és, en ocasions, estimulant. Però aquest sistema dificulta la col·locació dels rètols o cartel·les, i no sempre s’ha trobat una bona solució. A vegades és bastant difícil trobar el rètol de l’obra que vols identificar. Això pot arribar a ser una mica irritant i no facilita la informació.
  4. Així com la disposició de bustos escultòrics en una de les primeres sales la trobo encertada perquè destaca les obres i en facilita la contemplació, fins i tot els comentaris entre els visitants, la disposició d’una selecció d’estampes de Fortuny en una taula-vitrina no gaire ben il·luminada, crec que és poc afortunada. S’ha pretès fer un paral·lelisme amb algunes de les pintures de la sala on es veuen aficionats mirant carpetes amb gravats. Però em temo que aquest paral·lelisme és poc rellevant i l’apreciaran pocs. En canvi, el que és important és que els gravats s’han de poder veure de prop i ben il·luminats. Estem parlant de gravats de Fortuny, que són de primeríssima categoria.Bustos MNAC
  5. Molt positives les noves incorporacions de la fotografia, els cartells publicitaris, el mobiliari i les arts decoratives. Celebrem les noves obres presentades de Gaudí i Jujol. Moltes d’aquests novetats són fruït de la tan desitjable col·laboració amb col·leccionistes particulars i institucions. En algunes sales la presentació de les obres és molt destacable. Ja m’he referit a la sala dels bustos escultòrics a la primera part del recorregut. A la segona, està molt bé la sala dedicada a Les Galeries Laietanes. Les sales de mobles modernistes millorarien si hi hagués alguna fotografia d’època o alguna altra informació visual que ajudés a contextualitzar aquest tipus de peces, com estaven disposades en els seus espais originals.Mobiliari - MNAC
  6. S’ha passat d’una presentació de manual basada en la cronologia i en destacar les obres canòniques de l’art català, a una presentació temàtica en què la cronologia i la història de l’art català queden desdibuixades, però en canvi el que ara s’exposa reflecteix millor la varietat del que realment conforma la col·lecció del Museu. Artistes catalans i estrangers, canònics i no canònics. Conceptualment és un argument ben defensable. L’agrupació temàtica, però, presenta algunes reiteracions, com la que afecta al taller: “taller, caràcter i obra”, “l’artista al taller”, “l’aficionat al taller”.
  7. El canvi que s’ha dut a terme suposava un problema i un repte principal, que consistia en fer-lo mantenint un cert sentit de la proporció, sense que hi hagués descompensacions excessives. I potser n’hi ha algunes. A la primera part, s’havia de treure gairebé tots els Vayreda i els Urgell? La reducció d’obres de Modest Urgell, un artista que és un important punt de referència, ha estat dràstica. Era necessària? A la segona part, calien tantes portes de Gaudí? Fa poc, en un article a El Temps que també es pot llegir en aquest Fòrum de les arts, Francesc Fontbona detectava un buit que afecta als realismes dels anys 20 i 30, a artistes com Rafael Benet, Josep Mompou, Fenosa, etc. Hi afegeixo: i els cal·ligrames dels poetes d’avantguarda? Finalment, una consideració sobre aquesta millorable sala-epíleg de Dau al Set. Si les obres d’aquesta sala són fruït de la col·laboració entre el MNAC i el MACBA, no queda una mica desequilibrada aquesta selecció on en una mateixa paret veiem set obres de Joan Ponç al costat d’un sola obra d’Antoni Tàpies?
  8. S’ha dit i escrit reiteradament que en aquesta renovació, que ha estat sens dubte enriquidora, no hi ha conceptes historiogràfics, ni cànons, ni filtres, ni jerarquies. En aquest punt discrepo. Sempre n’hi ha. N’hi havia abans. I ara també.

Vicenç Furió

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s